Cal Vinyals i la pel·lícula "El bosc"

Masia Cal Vinyals, Pla de Manlleu, al terme d'Aiguamúrcia (Alt Camp)

The Cure - "A forest (acoustic)"

"El cineasta Óscar Aibar ha rodat a Tarragona la seva nova pel·lícula 'El Bosc'. La cinta està inspirada en un relat de l'escriptor Albert Sánchez Piñol inclòs en el llibre 'Les edats d'or' (2001). El conte de l'autor de 'La pell freda' narra la història d'una família del Matarranya (Baix Aragó) que amaga un secret ancestral. Prop de la masia on viuen apareixen unes llums misterioses, un fulgor sobrenatural que es fa visible dues nits l'any, entre la malesa d'un bosc estrany. Segons la tradició familiar, les llums són una porta a un altre món, d'on ningú no torna després de creuar-la. Per això amaguen la seva existència als habitants del poble més pròxim.

El film d'Aibar està protagonitzat pels actors Alex Brendemühl, Maria Molins, Pere Ponce i Tom Sizemore –que interpretarà el paper del milicià Pickett i que ha treballat en pel·lícules com 'Salvar el soldat Ryan' o 'Pearl Harbour'– ."

Font: Diari Ara

 

 

 

Pla de Manlleu - Cal Vinyals - Ermita de Sant Marc

Era una llar (Cal Güell - L'Albà)

Cal Güell, L'Albà (Alt Camp)

Depeche Mode - "Home"

"... Llavors que marxàvem, la vida era quedar a prop d'on m'havien dit que el Jaume era enterrat, era anar sense gaire pressa, anar fent sense entusiasme, deixar dir, mantenir allò que ens havia costat tant a tots plegats. Tants esforços, tant d'estalvi, tanta desventura. Ara tancàvem la porta i carretera avall, molt més avall de la Noguera, més del doble de camí, avall.

... Em venien a la memòria les paraules que tia m'havia dit temps abans de morir, deu anys potser. Encara eren les nenes a casa. No sé com havia anat la conversa, però ella havia comentat que nosaltres ja no hi moriríem en aquella casa, que la vida era massa dura en aquells pobles i que la joventut que pujava aleshores no hi voldria aguantar. Recordo que jo, seguint costum, no la vaig contradir, però em van semblar fora de tupí aquelles paraules. Vaig pensar per a mi que eren coses de la vellesa, que li feien veure el món canviat.

... Un núvol de records omplia cada trosset de cada cambra. A pleret, quedaria la blanquinosa capa, sense rostres ni paraules. Quan la meva memòria veiés desfer-se el núvol en pluja lenta, hauria mort una part de la vida de la família. Aquells llits de ferro i les pobres imatges del capçal, les parets desiguals i la gran taula de fusta amb els dos bancs per banda ja no esperarien ningú que hi arribés per descansar-hi l'ossamenta. S'anirien cobrint de pols i teranyines fins que una tempesta obrís la primera esquerda, una petita història quedaria endarrere i, si un dia algú la recordava i la contava, uns ulls somrients se'l mirarien sense reserva.

Com ha passat el temps, pobre vell, quines històries de contar, avui dia."

- Fragment de "Pedra de tartera", de Maria Barbal -

Depeche Mode - "Home (live 1998)