XXI Concurs Literari "Vila del Pla" 2018
Premi Modalitat Poesia
 |
Campanes absents
El silenci omple la nit de
novembre,
quan Venus s’encén
quan Venus s’encén
els ocells obliden cantar.
Descalç, l’oblivió passeja entre
ombres,
i mentre els estels treuen el
nas a la cantonada
l’heura avança més que els dies,
s’abraça a pedres i desolació.
Sota la bardissa,
cau de consol estèril.
Ningú recorda?.
Les estacions passen,
amiga meva,
les esperances s’esvaneixen,
el temps tot ho devora.
Al cel obscur s’alça el
campanar,
llepa les estrelles i les
pròpies ferides,
li veig la cicatriu, terrible,
en brolla un dolor somort,
etern.
De les campanes absents,
com queixal arrencat,
en dessagnen muts repics del
passat,
en vessa la més gran de les
buidors.
Dins la llar, tímides,
les parets mostren la seva
nuesa.
Orfes del teulat protector, d’un
aixopluc,
es deixen acaronar, desolades,
per la llum d’una lluna plena
avui càlida com la d’una espelma,
com la teva veu.
Per les profundes esquerdes
d’aquests murs
s’escola l’enyorança,
són avencs on s’hi enfonsa la
memòria.
Pels forats de les finestres,
una brisa gèlida, esmolada,
s’endú els records i esborra els
noms.
Queda el silenci.
Quan nit i albada es fonen,
quan les ombres desapareixen,
quan ja s’intueix el roig a
l’horitzó
i els colors tornen al món,
quan la solitud em pessiga ja
massa fort,
Selma, amb ulls comatosos,
contempla, qui sap,
el que potser serà l’últim cel.
Angels & agony - "Inner light"
Angels & agony - "Inner light"
