Llevantada

Platja Llarga, Tarragona

Unheilig - "Das Meer"



 

 

IV Vertical Arp (Sorribes de La Vansa - Alt Urgell)

Web cursa
Classificacions
Circuit Fer

Unheilig - "Ein letztes mal"



 

 

 

 

 

Nadal ... poc blanc.

Unheilig - "Winterland"

"Va ser allà que, el 25 de desembre, Maria va donar a llum. Era un nen preciós, saludable i ploraner. Però Maria va reclamar novament la seva atenció. Estava naixent un segon nen.

... Josep no entenia què havia passat. Que fossin dos trastocava tots els plans.

... Un es diria Jesús Maria i l'altre Jesús Josep.

... Quan van arribar a l'estable, els tres Reis d'Orient es van quedar atònits... Melcior, Gaspar i Baltasar -homes avesats a mil batalles i destres a prendre decisions- van reaccionar de manera ràpida i, sense que ni Maria ni Josep se n'adonessin, fent com si busquessin els regals, van dividir en dues parts més o menys iguals l'or, l'encens i la mirra.

... L'Alejandro va tornar a alinear els dos bressolets, va contemplar una altra vegada el pessebre i va córrer a cridar son pare, reputat membre de l'Opus Dei, perquè anés a veure'l. Confiava que el felicitaria pel seu enginy: per comptes de llençar la figureta del nen Jesús de l'antic pessebre (una de les poques que no estaven trencades), l'havia incorporat a les noves, que havien comprat el dia abans a la fira de Santa Llúcia. No sabia que, aquella nit, el seu enginy li costaria anar a dormir sense sopar."

- Fragment del conte "Nadal Blanc", del llibre "Tres Nadals"
de Quim Monzó. -

Sobre Gegants

Schiller feat. Unheilig - "Sonne (Schill Out Version)"

 





- Els Gegants en la mitologia nòrdica -

"L'impressionant paisatge d'Escandinàvia, amb els seus cels de tempesta i deserts de gel, donava peu inevitablement a estar poblat per esperits de la naturalesa. Rondaven per les muntanyes i els vessants nevats en forma de misterioses i amenaçadores forces naturals. Tal era el terror que inspiraven el gel i el foc, que els gegants foren considerats  pels escandinaus com a forces malignes.
Aquests es dividien en gegants de gel i gegants de roca i foc. Els primers representaven les poderoses masses de gel, constant amenaça pels homes. Forces que enviaven ràfegues de vent gèlid que marcien els brots de la primavera, o  que s'espolsaven de llurs espatlles i fronts allaus de neu.
Els gegants de roca i foc representaven les grans i abruptes muntanyes i els volcans.

Tots tenien en comú una hostilitat implacable contra els Déus, que es materialitza en lluites habitualment liderades per Thor. Al Ragnarök les forces de la destrucció estaran encapçalades per gegants, com Surt i Hrymr."

15a Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya (Queralbs-Puigmal-Núria-Queralbs) - 07/10/2012

Schiller feat. Unheilig - "Sonne"

Classificacions 2012
Web cursa
Ruta de la duatló al Wikiloc

A punt per la sortida ... una mica cagadet.

Fontalba, zona de transició i aparcament en zona ben verda

Amunt, cap al Puigmal ... les cames comencen a queixar-se una mica

Santuari de Núria ... la veritat és que ja tinc ganes de veure Fontalba.

Doncs encara queden bicis, sembla que no vaig l'últim

Hi ha més ordre del que sembla

Esperant la tornada de l'amo. Jo vaig tirant cap a Queralbs.

S'ha acabat, de cara a la teca. Probablement serà una tarda de sofà.

Diari de Guerres Perdudes.

2.Duatló del Puigmal

Feia mesos que tenia clar que l'última Guerra Perduda d'aquest any havia de ser la Duatló del Puigmal. Davant el dubte de si la podria fer sense haver portat cap tipus d'entrenament només hi havia una solució, fer la inscripció i provar-ho. Dit i fet.

La nit abans de la cursa ha estat complicada. La decissió de dormir a l'alberg tenia els seus riscos i ha passat el que havia de passar, que a l'habitació hi ha concert de roncs, el so és de baixa freqüència però persistent al llarg de tota la nit. Per un cop a l'any que me'n vaig a dormir d'hora i m'he passat la nit donant voltes dins el sac i pensant en com aniria de malament la cursa de l'endemà ... i mentrestant, a l'altra banda de l'habitació n'hi ha que dormen plàcidament. En fi, una tortura totalment inmerescuda i innecessària.

Res dura per sempre, per fí toca llevar-se, esmorzar i equipar-se per anar al front. Encara queda temps per a que un dels companys d'habitació em digui "ja no hi ha marxa enrera", just el que vaig pensar quan vaig fer la inscripció. Doncs això, som-hi!.

La pujada fins a Fontalba és un pèl monòtona, 11km de pista; a cada km hi ha un pal que ens indica quant queda, va bé però a mesura que ens acostem al coll crec que algú ha mogut els indicadors perquè cada cop costa més d'arribar al següent.

Un cop deixem la bici enfilem cap al cim del Puigmal, durant una estona sembla que aviat apareixeran rampes a les cames. Cal desviar el pensament cap a altres coses, a les 11,30 haig d'haver fet el cim sinó em faran fora.

Ja sóc a dalt, encara tenia 1h de marge, la cosa va bé. No m'entretinc, fa fred i em fa mandra treure la càmara de fotos per tant començo a baixar cap el Santuari. Penso en si hauria d'anar més ràpid i m'arrisco a que peti alguna cosa o si vaig fent més tranquil. Doncs vull anar més ràpid, em trobo bé i s'ha d'aprofitar el moment, a diferència del Kilian jo no m'imagino que em persegueixen indis sinó els directors de La Razón, l'ABC i El Mundo, aquests si que foten por ... cap avall!.

Un cop al Santuari penso que la cosa ja pinta força bé, tot i que encara queda una mica, però vaja, arribats aquí fins al final com sigui. De camí a Fontalba, malgrat la pujada passat el llac, m'ho passo bé, sobretot els últims 2km. Ni la pedra que porto a la bamba i que em fa la punyeta al dit gros no és motiu per aturar-me, millor no tocar res.

Fontalba, hi han forces bicis, em costa creure que darrera meu encara hi hagi tanta gent. Les previsions havien estat massa pessimistes, com sempre. Pujo a la bici després de comentar alguna cosa amb gent del CE Terrassa i tiro cap a Queralbs. 4h i 19', feina feta i content d'haver perdut aquesta guerra. A veure que donen de teca ...

No és moment de decidir si l'any que ve hi torno, no vull discutir amb les meves cames, el que tinc clar és que, en properes ocasions, una nit com l'anterior millor evitar-la.

 

The Cure - "A night like this"

Edelweiss o la mítica Flor de Neu

Va costar de trobar-la ... però allí estava.

"És diu que les flors de neu van grimpant

 per la muntanya davant la presència de l'home, i

 a aquest li és gairebé impossible seguir el seu

 ritme, per això són tan difícils d'arribar a trobar-les."

Unheilig - "Winterland"

 

 

Fotografies fetes a Zermatt (Suïssa).