"Havia vist isards saltar estimballs sense deixar de córrer, l'un rere l'altre, executant una seqüència idèntica de passos per volar d'una vora a l'altra. El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit. Hi havia l'enveja per la superioritat de l'animal, com a caçador admetia la baixesa que inventa un expedient, l'aguait des de lluny. Sense la certesa de ser inferior no hi ha impuls per posar-se a l'altura."
"El pes de la papallona", Erri De Luca
Cada un , és una mica "rei" en el seu entorn natural , on pot fer servir al màxim els seus ardits , només si el treus del seu lloc natural s'esdevé més dèbil...fins que torna a dominar-lo, si pot!.
ResponEliminaBona setmana !
Llei de Darwin!.
ResponElimina