diumenge, 1 de març de 2015

Santa Perpètua de Gaià i Molí de Seguer


"Talment una dama que somriu expressament per mostrar les dents, que sap boniques, el congost del riu Gaià fa un lleu eixamplament, és a dir, desclou els seus llavis de roca, per exhibir la vileta daurada de Santa Perpètua.
L'església de Santa Perpètua s'ha posat dalt de tot, talment un arbre, que treu el cap damunt d'una tanca i esguarda el camí. Però li treu personalitat l'antiga torre del castell, igualment encimada, que li fa companyia. El riu correspon a l'esguard dels dos nobles edificis i joguina melós, salta a la resclosa amb randes d'escuma, llangueix per emmirallar la riba, s'adorm en regolfar amb el verd pregon dels gorgs. Aquests són cobricelats per les balmes que fa el roig cadafal, on l'església i la torre s'encimbellen. La vella torre, a qui fou encomanada la guàrdia del Gaià, fou feta rodona i refeta, després, estranyament carrada. Fidel a la consigna rebuda, es manté, triomfant del temps.
Aigües avall, camí de Seguer, la vella torre apareix com el màstil d'un roig vaixell, que manté tensa la vela blanca del temple i la rectoria. Les cases són iguals a petites barques arraulides a l'ombra d'un casc gegantí."
 
- Les ciutats del món - , Josep Iglésies

Röyksopp - "What else is there?"

 
 
 

Molí de Seguer
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada