"No és mai barroer un arbre, ni tan sols quan cau sota l'eina del llenyataire"
El pes de la papallona - Erri De Luca
 |
| El Cadí des de la Tossa Plana de Lles (La Cerdanya) Diorama - "Zero soldier army" |
diumenge, 25 de setembre del 2016
Aferrat a la terra
Mirall
 |
| Matterhorn o Cerví A-ha - "Objects in the mirror" A l’ancestral poble pigmeu s’explica la història següent: Un dia, un lleó assedegat es va acostar a un llac d’aigües transparents i quan s’hi va amorrar per beure va veure per primera vegada la seva imatge reflectida. Espantat, va pensar: «Aquest llac és territori d’aquest lleó ferotge. Me n’he d’anar!». Però l’animal tenia molta set, de manera que, al cap d’unes quantes hores, va decidir tornar-hi. S’hi va acostar sigil·losament i, tan bon punt va inclinar el coll per beure, hi va tornar a trobar el seu rival! No s’ho podia creure! Que ràpid que era i que pendent que estava aquell maleït animal! Què podia fer? La set el matava i aquella era l’única font en molts quilòmetres. Desesperat, se li va acudir de donar la volta al llac per entrar-hi per una recolzada fosca. Quan hi va ser, es va arrossegar fins a l’aigua i... pam!, la mateixa gola davant seu! Estava enfonsat. Mai no s’havia enfrontat a algú tan territorial... Però el lleó tenia tanta set que va decidir jugar-se-la. Es va armar de coratge, va agafar embranzida fins a la riba i, sense pensar-s’ho, va ficar el cap a l’aigua. Llavors va ser quan, tal com expliquen els pigmeus ancians, es va fer la màgia! El seu ferotge rival havia desaparegut per sempre. - "Ser feliç a Alaska", Rafael Santandreu - |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)