Tió

Tió localitzat aprop del Pi de les Quatre Soques (Montagut d'Ancosa)

Sant Jaume de Montagut de nit

De/vision - "My own worst  enemy" (Institution's US Radio Edit)



Llevantada

Platja Llarga, Tarragona

Unheilig - "Das Meer"



 

 

Capvespre en clau baixa

 

Dekad - "So sorry"



De nit, sota les estrelles (Vila-rodona - Alt Camp)

Depeche Mode - "Sister of night" (Kaiser Night Duet Remix 2011)
 





Capvespre

De/vision: "Nine lives"
 



Superlluna

Superlluna, 09 de setembre de 2014

Minerve - "Moonaddicted" 



Sant Jaume de Montagut. Boira.

De/vision - "Remember (unplugged live)

 

 

 

 

 

 

XIV Cursa de Muntanya d'Ossera'14 (Ossera - Catalunya)

Web cursa
Classificacions
Circuit Fer

 

K's Choice - Not An Addict (European version) 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IV Vertical Arp (Sorribes de La Vansa - Alt Urgell)

Web cursa
Classificacions
Circuit Fer

Unheilig - "Ein letztes mal"



 

 

 

 

 

VI Arruix Santa Fe i III Arruix & Vol'14 (Organyà - Catalunya)

Classificacions
Web cursa
Circuit Fer

 

De/Vision - "Can feel the drive"



 

L’ermita de Santa Fe, erigida sobre un penyal rocallós a 1210 metres d’altura, és un dels punts més emblemàtics d’Organyà, des d’on es pot gaudir d’una magnífica perspectiva, gairebé aèria, de tota la seva plana i els seus contorns (serres del Cadí, Boumort i Port del Comte, Valls de Cabó, Montanissell i Romanins, Congosts dels Tres Ponts i els Espluvins...). Així mateix, és un indret força representatiu de les vivències comunitàries dels veïns d’Organyà, que s’apleguen en un concorregut aplec que se celebra a la segona Pasqua. L’esglesiola, ampliada en diverses fases per acollir la casa de l’ermità, té uns orígens força antics que cal remuntar a l’edat mitjana. Esmentada per primera vegada l’any 1090, els paraments interns i la volta de canó de l’església de Santa Fe ens descobreixen la realitat amagada d’un petit temple d’estil romànic poc visible des de l’exterior.

 

Tornado (Alt Camp - Catalunya)

Tornado a l'Alt Camp durant la tempesta del 30/05/2014


In strict confidence - "Set me free" 

Vila-rodona

 

 

Slow running per Ancosa

 

 

Wolfsheim - "Underneath the veil"

 

 

Slow running

Enric Faura - Vèrtex 249

 

"Vaig començar amb un temps de 30 minuts, però després d'uns quants dies ja he baixat dels 20 minuts des de Collformic" (conversa entre dos corredors sentida la primavera passada al cim del Matagalls).

 

Un altre dia, mentre ganyipava als prats de Moixeró aquest mateix estiu, vaig comptar set grups i més de quaranta corredors; i no paraven de passar grupets fent la Cavalls del Vent.

 

200, 300, potser 500?. És impossible fer un inventari exacte i rigorós de l'enorme quantitat de proves, curses populars, quilòmetres verticals, open, maratons de muntanya, raids, etc. que es duen a terme al llarg de l'any a Catalunya, algunes amb centenars o inclús milers de participants.

 

Això són tres mostres del que és podria anomenar efecte Kilian, que és una autèntica explosió de l'esport de córrer per la muntanya i de les curses. Vivim un moment de bombolla d'aquesta disciplina esportiva, en creixement exponencial i sense límit aparent. Molts muntanyencs i excursionistes s'han abocat a córrer, però molts altres són esportistes provinents del món de l'atletisme que han trobat aquí un nou esport. Són milers les persones que corren per la muntanya, que participen en curses, que s'entrenen i milloren els seus registres. És un esport admirable, d'una dedicació enorme, amb un esforç personal gegantí. Aquests nous atletes tenen una resistència i una capacitat de superació que sovint semblen sobrehumanes. Entrenaments programats i periòdics entre setmana, cura amb l'alimentació, vigilància de les lesions. Córrer és una relació directa de l'home amb la muntanya, només amb unes sabatilles i l'esforç personal. Alguns competeixen per guanyar curses i pujar dalt del podi, però la gran majoria, autèntics amateurs, són anònims competidors contra si mateixos per arribar una mica més lluny, per progressar respecte a l'any passat, per millorar la seva marca o simplement per demostrar-se que poden acabar una cursa determinada.

 

Però des de fa poc temps sembla que hagi aparegut una nova raça de corredors. Aquells que han volgut deslliurar-se de la tirania del crono, que corren pel seu compte, més enllà dels horaris, les marques i la competició. Diuen que se senten més lliures corrent al seu aire, que poden gaudir de noves sensacions que la tirania del rellotge els feia perdre. Perceben el seu cos d'una manera nova i descobreixen sensacions desconegudes. No volen córrer menys o més lents, sinó d'una manera diferent, menys pressionats i més lliures. A més de les cames i la respiració, han après a córrer amb l'estómac. Tenen temps de contemplar el paisatge, es fixen amb atenció en els llocs per on passen, escolten els sons de la natura, cerquen itineraris inèdits i no marcats, aprenen a relacionar-se amb els companys amb més intensitat, forçar-se quan els ve de gust i relaxar-se quan estan mandrosos. A cops corren sols i altres participen en curses, però van al seu aire. Intueixen que córrer així és una nova via per coneixer-se millor i descobrir aspectes seus que a vegades els sorprenen. Estan aprenent a córrer d'una nova manera, cap al seu interior i no cap enfora. I aquest descobriment els obre la porta a un nou món enriquidor i lluminós.

Ha arribat potser l'slow running?.

 

 

Vertical Quiri 2014

Classificació 2014

Vertical Quiri'13

Web cursa

Circuit Fer

 

 

SCHILLER - "SWAN LAKE"