dissabte, 21 de març del 2015

Esblada (L'Alt Gaià - Alt Camp)



Solar fake - "The pages"



 
"El minúscul llogarret d'Esblada es troba entaforat dins el sot de la seva riera entre pendents que s'enlairen per damunt dels nou-cents metres. Pel nord, la serra de Brufaganya i, pel sud, la serra d'Ancosa. És un indret enclotat i humit. El sol a l'hivern fa curta estada i la foscor no triga a planar sobre la clotada.
 
Esblada roman en silenci. Els carrerons estantissos del llogarró es malmeten entre esbarzers i runes. Les cases tenen les portes esbotzades i per dins els trespols i envans s'ensorren ràpidament."
 
- "L'Alt Gaià, entre La Segarra i El Camp" , Ignasi Planas de Martí -
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
"Entre camins coberts d'herbes i parets esmicolades, descobrireu rajoles de colors en alguns sotabalcons, pintura blava als marcs de les finestres i, en algunes façanes, les plaques malmeses que indicaven els vells carrers i places. Sobretot la de la plaça Verdaguer - amb una sobreposada zeta castellanitzadora damunt la ce trencada genuïna -. Aquesta plaça fou el centre neuràlgic de la població, just davant de cal Gol, on vivien el Josep Forné Alemany i la Maria Barbués Sendra, els últims habitants d'Esblada."

- "Els pobles oblidats", Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (Coord.) -



















 

diumenge, 1 de març del 2015

Santa Perpètua de Gaià i Molí de Seguer


"Talment una dama que somriu expressament per mostrar les dents, que sap boniques, el congost del riu Gaià fa un lleu eixamplament, és a dir, desclou els seus llavis de roca, per exhibir la vileta daurada de Santa Perpètua.
L'església de Santa Perpètua s'ha posat dalt de tot, talment un arbre, que treu el cap damunt d'una tanca i esguarda el camí. Però li treu personalitat l'antiga torre del castell, igualment encimada, que li fa companyia. El riu correspon a l'esguard dels dos nobles edificis i joguina melós, salta a la resclosa amb randes d'escuma, llangueix per emmirallar la riba, s'adorm en regolfar amb el verd pregon dels gorgs. Aquests són cobricelats per les balmes que fa el roig cadafal, on l'església i la torre s'encimbellen. La vella torre, a qui fou encomanada la guàrdia del Gaià, fou feta rodona i refeta, després, estranyament carrada. Fidel a la consigna rebuda, es manté, triomfant del temps.
Aigües avall, camí de Seguer, la vella torre apareix com el màstil d'un roig vaixell, que manté tensa la vela blanca del temple i la rectoria. Les cases són iguals a petites barques arraulides a l'ombra d'un casc gegantí."
 
- Les ciutats del món - , Josep Iglésies

Röyksopp - "What else is there?"

 
 
 

Molí de Seguer